dimonis

teatre expandit (2019)


Jacint Verdaguer (1845-1902), el poeta romàntic més important de la literatura catalana, en el punt més àlgid de la seva carrera, decideix arriscar la seva vida d'èxit i privilegis per dedicar-se als més desvalguts de la societat. Ho fa a les acaballes del segle XIX a Barcelona, en un moment d'una gran crisi social, també a Europa i a nivell mundial. Espiritisme, anarquisme, comunisme, darwinisme, Nietzsche, Freud...el món sencer bull, i l'església catòlica es veu qüestionada en molts fronts. És en aquest moment quan el poeta comença a participar en sessions d'exorcismes, i durant quatre anys pren notes amb regularitat que queden recollides en quatre quaderns.

cabosanroque es serveix d'aquests apunts per reflexionar al voltant del fenòmen de la possessió i les seves implicacions socials, estètiques, biològiques, i fins i tot teatrals.

Les paraules de Verdaguer, profundament actuals, són el nus que lliga dos móns paral·lels: el visible i l'invisible. L'home i la societat. L'individu i la seva comunitat. cabosanroque s'aproxima al Verdaguer més desconegut i el rellegeix des de la contemporaneïtat, fent-ne una interpretació lliure, de la paraula al so, i del so a la imatge.

DIMONIS és una obra polifònica on l'espectador acaba formant part d'una altra obra que el conté. Ésser posseït sense saber-ho i transmutar de subjecte-passiu d'una exposició a objecte-actiu d'una instal·lació o d'una obra teatral. El públic passa de la llibertat de moviments dins d'una reproducció de la planta del pis on Verdaguer assistia els exorcismes, a ser posseït per cabosanroque, i sense ser-ne conscient executa uns moviments orquestrats, una coreografia, per acabar completant l'obra.

Perquè... què és el teatre sinó una forma de possessió?



Una coproducció de cabosanroque, Festival Grec (2020), La Filature de Mulhouse (Scène Nationale Française) , Festival Temporada Alta, i la Fundació Lluís Coromina. Concepte, creació, dramatúrgia, direcció, disseny de so, composició, i escenografia: cabosanroque (Laia Torrents Carulla i Roger Aixut Sampietro)

Text: Jacint Verdaguer i Maya Deren

Música original: cabosanroque

versions de cabosanroque de: veni creator s. IX (Rabano Mauro). The Unanswered Question 1906 (Charles Ives)

Disseny d'il·luminació: Cube.bz i cabosanroque

Vídeo: Frau Recerques visuals i cabosanroque

Construcció escenografia: Kike Blanco i cabosanroque

Producció executiva i distribució: Helena Febrés Fraylich

Amb la participació enregistrada del Niño de Elche i Rocío Molina,

i de: Enric Casasses (poeta), Manuel Delgado (antropòleg), Gerard Horta (antropòleg), Ricard Torrents (Verdaguerista), Carme Torrents (museòloga), Lourdes Porquet (viròloga), Xavier Rebodosa (viròleg)

Núria Martínez Vernis (poeta) i Jordina Boix (directora Fundació Verdaguer) posen veu al les paraules de Jacint Verdaguer.

Joan Solana (actor) posa veu i cara a les paraules verdaderes del Pare A.F., exorcista.

Fotografies: José Hevia i Aleix Pegenaute