Agenda

01/06/23–02/08/23. Dimonis. Ex-orcismes i in-orcismes de Verdaguer. Monestir de Sant Esteve, Banyoles.

30/06/23–09/08/23. Flores y Viajes. Naves del Español en Matadero, Madrid.

05/07/23–31/07/23. Tres maneres d’entrar en un escenari: Rodoreda, Verdaguer i Brossa. CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona).

         05/07/23–12/07/23. I-No em va fer Joan Brossa. CCCB.

         05/07/23–31/07/23. II-Dimonis. CCCB.

         15/07/23–31/07/23. III-Flors i Viatges. CCCB.

30/09/23–08/10/23. Flors i Viatges. TNC (Teatre Nacional de Catalunya) Barcelona.

18/11/23–09/01/23. Dimonis. Ex-orcismes i in-orcismes de Verdaguer. El Casino de Manresa.

Biografía

Cabosanroque son Laia Torrents Carulla y Roger Aixut Sampietro. Su trabajo se desarrolla alrededor del sonido y sus capacidades performativas. Sus intervenciones cuestionan el espacio de exhibición y los formatos; también cuestionan al espectador a la hora de habitar este espacio, físico, temporal y conceptual; sonoro y visual. Les interesa el artificio y su relación con los humanos.  

 

Buscan tensiones entre disciplinas como la música, el teatro, las artes visuales y el sonido para abrir márgenes, espacios en conflicto. Su formación académica (música, ingeniería industrial y arquitectura) les lleva a utilizar la tecnología en todas sus obras, siempre entendida como herramienta, como medio y no como estética, en un proceso continuo de investigación. A menudo colaboran con otros artistas, pensadores y escritores.

 

Desde 2012 sus obras se exponen nacional e internacionalmente. En los últimos años han estado en: CaixaFòrum + (2023); Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (Barcelona 2023); Cité de l’Architecture, (París 2021); Centre Georges Pompidou, (París 2020-2021); Center for Contemporary Arts of Glasgow, (Glasgow 2019); Casa Encendida, (Madrid 2018);  Shaubude,  (Berlin 2018); Fonoteca Nacional de México, (Ciudad de México 2012); Teatre Nacional de Catalunya, (Barcelona 2023, 2016, 2008); Sonar Festival, (Barcelona: 2018, 2015, 2014, 2010, 2008, Frankfurt: 2008, Santiago de Chile: 2015); Grec Festival (Barcelona 2023, 2021, 2006); Festival Temporada Alta (Girona 2022, 2019, 2016, 2012, 2009); La Filature Scène Nationale de Mulhouse (Mulhouse 2019); Théatre Garonne, Scène européenne de Toulouse (Toulouse 2024, 2020, 2019); Unidram Festival (Berlin 2009).

 

Des de 2015 son artistas residentes en la Fundació Lluís Coromina.

 

 

 

 

Foto: Inga Knölke

Obra destacada

2023 Site Un-specific, para CaixaFòrum +, plataforma online gratuïta de la Fundació “la Caixa”. Actualmente en proceso de producción. Artistas colaboradores: Graciela Iturbide, Perejaume, Niño de Elche, El conde de Torrefiel, Alberto Conejero e Isa Campo.

 

2015-2022 Trilogía. Teatro expandido.

         2022. III Flores y Viajes. Temporada Alta (Girona, 2022), Naves del Español en Matadero (Madrid, 2023), Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (Barcelona, 2023), Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona, 2023), Théâtre Garonne Scnène Européenne de Toulouse (Toulouse 2024).

         2019. II Demonios. Temporada Alta (Girona, 2019), Festival Vagamonde (La Filature-Mulhouse, 2020); Festival In-Extremis (Théâtre Garonne –Scène Nationale de Toulouse, 2020), Festival Grec (Barcelona, 2020), Festival de Otoño (Madrid, 2020), Mèdol: Centre dArts Contemporànies de Tarragona (Tarragona, 2023), Museu dArt Contemporani de Mataró (Mataró, 2023), el Centre Arts Santa Monica (Barcelona, 2021), CCCB (Barcelona, 2023). 

         2016. I No me hizo Brossa. Festival Temporada Alta (Girona, 2016); Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona, 2017-2018), Teatros del Canal (Madrid, 2017); Arts Santa Monica, (Barcelona, 2018); Schaubude (Berlin, 2018), Mima Festival (Mirepoix, 2018), El Tinglado Centre Dart, Tarragona (Tarragona, 2018); Centre Cultural El Casino (Manresa, 2018); Centre Cultural El Casino (Manresa, 2019), Can Manyé espai dart i creació (Alella, 2019), Museu de Granollers, (Granollers, 2019), Teatre Principal de Palma (Palma de Mallorca, 2019); Centre dArt contemporani La Sala (Vilanova i la Geltrú, 2019), Fundació Palau i Fabra (Caldes dEstrach, 2019), Sala dels Trinitaris (Vilafranca del Penedès, 2019), Center for Contemporary Arts, (Glasgow, 2019), Museu Abelló (Mollet, 2019-2020); Centre Cultural El Born (Barcelona, 2020), Festival BAD Bilbao (Bilbao, 2020), Festival 10 Sentidos (Valencia, 2021), Festival Internacional de Artes de Calle (Valladolid, 2021), Iglesia de San Andrés (Cuenca, 2021), CCCB (Barcelona, 2023). 

 

2022. Petrotuning. Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona. Conjunto escultórico. Adquirido per la Col·lecció Nacional D’art de Catalunya. Adquirida per la col·lecció Nacional d’Art de Catalunya..

 

2021. Yanvalou. Instalación. Exposición colectiva Aerodream. Cité de l’Architecture de Paris.

 

2020. Mise en scène dun lieu. Para RCR Arquitectes Centre Pompidou Paris (sala 22).

 

2019. Un nom. Instalación. Con Perejaume. Palau de la música catalana. Barcelona.

 

2018. Sónar calling GJ273b. Pieza sonora de 8 bits. Sónar celebra 25 años con un mensaje a la inteligencia extraterrestre. Cabosanroque es uno de los 38 artistas internacionales seleccionados.

 

2018. RRR. Espacio sonoro. Con Frederic Amat i La Veronal. L’Auditori Barcelona.  (TA Girona, Teatre Lliure Barcelona).

 

2018. Ursonate Karaoke. Instalación. Casa Encendida. Madrid.

 

2017. Sound Mural. Concierto escénico. CaixaFòrum. Barcelona.

 

2016. El Jardí de les Hespérides. Instalación. CaixaFòrum Barcelona.

 

2016. Equilibrios precarios. Exposción individual, Fundació Lluís Coromina, Banyoles.

 

2015. La cobla patafísica 2015-2001. Exposición individual. ASM, Barcelona.

 

2012. Los árboles aullaron. Instalación. Fonoteca Nacional de México. Residencia artística.

 

2011. Maquinofòbiapianolera. Concierto escénico. Con Carles Santos. Mercat de les Flors, (Barcelona, 2011); Festival Noves Tendències (Terrassa, 2011); Teatro de la Abadía (Madrid, 2011); Paranimf de la Universitat Jaume I, (Castellón, 2012); LAuditori (Barcelona, 2012); Teatre Bartrina (Reus, 2012); Teatro Central (Sevilla, 2012); Auditori (Lleida, 2012); Teatro Zorrila, (Valladolid, 2012); Auditori (València, 2012); Festival dAlacant (Alicante, 2012);; Teatre Àtrium, (Viladecans, 2012); Auditorio Municipal (Vigo, 2012); Festival de Música Contemporània ENSEMS (Valencia, 2012); Teatro Cánovas (Málaga, 2012); Teatro Lara (Valladolid, 2012); Festival Pirineos Sur (Sallent de Gállego, 2012); Salisbury International Arts Festival (Salisbury, 2013); Centro Cultural de España en México (CDMX, 2013); Teatro Esperanza Iris (CDMX, 2013); Teatro Principal de Pachuca (Pachuca, 2013); Octubre Centre de Cultura Contemporània (Valencia, 2013).

Colaboraciones

Perejaume (2023 Site Un-specific, 2019 Un nom, 2017 No em va fer Joan Brossa), Graciela Iturbide (2022 Site Un-specific), Rocío Molina (2022 Flors i Viatges, 2019 Dimonis, 2015 Impulso), Niño de Elche (2022 Site Un-Specific, 2019 Dimonis, El conde de torrefiel (2023 Site Un-Specific), RCR Architecs (2020 Mise en scène dun lieu) Marcos Morau (2018 RRR), Frederic Amat (2018 RRR) , Carles Santos (2014-2012 Maquinofòbiapianolera), Pascal Comelade (2010-2014 Bel Canto Orquestra), Enric Casasses (2019 Dimonis), entre altres.

Publicaciones

2022. AerodreamArchitecture, design et structures gonflables, 1950-2020. Catálogo de la exposición colectiva. Fréderic Migayrou i Valentina Moimas, Editado por Centre Pompidou-Metz.

 

2020. RCR Arquitectes au Centre Pompidou. Artículo Mise en scène dun lieu. Editado por Institut Ramon Llull y  Centre Pompidou.

 

2018. Arxius de poesia experimental. Perspectives de futur. Artículo. Editado por Universitat de Barcelona Edicions. 

 

2015. La cobla patafísica 2015-2001. Catálogo de la exposición individual de cabosanroque. Editado por Arts Santa Mònica y Fabulatorio.

 

2015. Figures del desdoblament. Titelles, Màquines i Fils. Catálogo de la exposición individual de cabosanroque. Editado por Arts Santa Mònica y Fabulatorio.

 

2015. 12 Rounds. LP. Editado por Chesapik. Premio Altaveu.

 

2013. Maquinofòbiapianolera. Carles Santos y cabosanroque. Corre la Voz Editorial.

 

2012. Maquinofobiapianolera. LP. Editado per K-Industria.

 

2010. Ball de pistons. LP. Autoeditado.

 

2007. Música a màquina. LP. Autoeditado.

 

2005. Laparador. Catálogo de la exposición LAparador. Editado por la Fundació Museu Abelló.

 

2005. França Xica. LP. Editado por G3G Records.

 

2003. CaboSanRoque. LP. Editado por G3G Records.

Docencia

Profesores de instalaciones en el Master de Arte Sonoro de la UAB; Profesores de grado en EINA (Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona); Profesores invitados en el  Institut del teatre de Barcelona y en ENOA Community.

Becas y premios

2022. Beca para la investigación e innovación en el ámbito de las Artes visuales. Por el proyecto Viajes. De la realidad a la fantasía.  Otorgada por el Departamento de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 

2019. Beca para la investigación e innovación en el ámbito de las Artes visuales. Por el proyecto Demonios. Otorgada por el Departamento de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 

2016. Beca para la investigación innovación en el ámbito de las Artes visuales. Por el proyecto No me hizo Brossa. Otorgada por la Oficina de Soporte a la Iniciativa Cultural, del Departamento de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 

 

2016. Premio Laus de Bronze. Catálogo de l’exposició La Cobla Patafísica 2015-2001. (Con Desescribir).

 

2015. Premio Altaveu. 12Rounds. Mejor disco de música Urbana.

 

2011. Beca Innovación en la cultura popular. Beca de investigación otorgada por la Fundación Jaume Casademont.

Contacto

Newsletter

Si quieres estar al corriente de la actividad de cabosanroque, suscríbete al newsletter:


    Cerrar
    Cerrar

    No me hizo Joan Brossa (2016)

    Trilogía parte I. Teatro expandido

    No me hizo Joan Brossa

    Primera parte de la trilogía Tres maneras de entrar.

     

    Vasos de plástico, cucharillas, máquinas de escribir, cintas métricas, tapones, peines y otros objetos cotidianos protagonizan un montaje en el que la dramaturgia sobrepasa los límites y el espacios escénicos convencionales. Es una ópera mecánica, una gran instalación sin una narrativa aparente, una pieza de teatro de objetos en la que no hay actores ni manipuladores, sino solo un montón de objetos que se mueven solos y que crean paisajes cambiantes.

     

    El público se enfrenta a esta acumulación de objetos que forman una especie de poema transitable en el que las voces han sido despojadas de cuerpo. Como punto de partida del montaje, la prosa más desconocida y temprana de Joan Brossa y la sonoridad de su poesía fonética de los años cuarenta recitada por personas con diversidad funcional.

     

    No me hizo Joan Brossa se estrenó en 2016 y, desde entonces, más de 25.000 personas de alrededor de Europa la han visto.

     

    Crèdits

    Concepte, creació, dramatúrgia, direcció, disseny de so, composició i escenografia: cabosanroque (Laia Torrents Carulla i Roger Aixut Sampietro)
    Text: Jacint Verdaguer i Maya Deren
    Música original: cabosanroque
    Disseny d’il·luminació: Cube.bz i cabosanroque
    Vídeo: Frau Recerques visuals i cabosanroque
    Construcció escenografia: Kike Blanco i cabosanroque
    Producció executiva i distribució: Helena Febrés Fraylich
    Amb la participació enregistrada del Niño de Elche, Rocío Molina, Enric Casasses (poeta), Manuel Delgado (antropòleg), Gerard Horta (antropòleg), Ricard Torrents (Verdaguerista), Carme Torrents (museòloga), Lourdes Porquet (viròloga), Xavier Rebodosa (viròleg), Núria Martínez Vernis (poeta) i Jordina Boix (directora Fundació Verdaguer) posen veu al les paraules de Jacint Verdaguer. Joan Solana (actor) posa veu i cara a les paraules verdaderes del Pare A.F., exorcista.
    Fotografies: José Hevia i Aleix Pegenaute

    Exhibicions destacades:

    Festival BAD Bilbao, Teatros del Canal (Madrid), Schaubude (Berlin), Sonica Festival (Glasgow), Festival MIMA (Mirepoix), Arts Santa Mònica (Barcelona), Temporada Alta (Girona), Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona)

    Crítiques

    Joans. Perejaume

     

    No em va fer Joan Brossa és una creació de CaboSanRoque a partir de materials en bona part brossians. La peça arrenca amb la veu del poeta, música de Wagner i glopades de fum sobre un amuntegament de coses. En el tall de veu, Brossa recorda vivències de la batalla del Segre. De la trinxera estant, les paraules ens situen immediatament en una doble avantguarda: la del combat contra els feixistes i la de l’avantguardisme literari. I situen alhora el combatent enmig del doble aspecte que tindrà la paraula màgia en tota la seva obra. La màgia juganera i festiva per una banda: “Hi havia un bombardeig de canons. Sí, era a la nit i, a mi, em va fer l’efecte d’una verbena de Sant Joan. Igual: sst els coets i pam-pam- pam, els trons, oi!”. I la màgia més fonda, per l’altra: “Jo estava amb els binocles, llavores sento que em criden: Joan! Llavores jo em giro, me’n vaig cap endarrere i, en aquell moment: ffzas, en el lloc que em trobava ve una foguerada, però una foguerada que no va esclatar, perquè si hagués esclatat m’hauria matat. Allavors jo, és clar, estava dintre la trinxera, a la part de darrera, i busco , i no hi havia ningú. Llavors camino un tros, ve un noi i diu “Què t’ha passat?”. Jo estava així, tot negre no, i vaig dir: “ O, ¿ que no em cridaves?”. “No, no”. Això va ser molt curiós. Vaig sentir Joan i no hi havia ningú”

     

    En un poema inclòs a 30 Divisió (1950), Brossa anomena aquest episodi de la guerra “la segona naixença”.

     

    Estic sol voltat
    de sacs en un lloc d’observació.
    Una veu crida Joan.
    Reculo a la trinxera i, en constatar
    que no hi havia ningú, incideix
    al lloc on era abans una bomba
    que, en fer falla l’espoleta,
    m’omple de fum i olor
    de rostit. Em xiulen
    les orelles. Després
    sóc traslladat, estès
    en una llitera,
    i miro, com puc, el firmament.
    (Com a Wotan, la sapiència
    em costa un ull de la cara)…

     

    Si hi ha una segona naixença en l’ obra literària de Brossa, aquesta naixença ve assenyalada pel llibre Em va fer Joan Brossa (1951) que suposa el gir més visible cap a una poesia quotidiana, despullada i rasa. Joâo Cabral de Melo, en el pròleg, ho remarca: “Aquest llibre reuneix les primeres passes que va fer Brossa fora de l’atmosfera impregnada de màgia de cartó-pedra”. L’afirmació potser resulta una mica massa simple. Les passes, Brossa, no les fa fora de l’atmosfera impregnada de màgia, sinó dins. És com si Brossa, per fer aquestes passes, es doblés d’ell mateix, sense confrontació, doncs, entre un Brossa i l’altre. Pere Gimferrer ho diu així: “Brossa és, alhora, un gran poeta líric i la crítica d’un gran poeta líric”. Suma de Joans, doncs. Però, també, multiplicació de Joans. No en va, el títol del llibre parteix de la signatura d’un frontal d’altar de Sant Martí de Guia (s. XIII) on es pot llegir: IO(HANNE)S PINTOR ME FECIT”.

     

    Multiplicacions, passos, escamoteigs. L’any 1978, Brossa tornarà a titular un llibre amb una signatura: Tres Joans, un homenatge seu i de Joan Miró a Joan Prats. Joan Amades va escriure un llibre titulat La màgia del nom (1959). Només d’arrencar, el llibre diu: “Per existir cal tenir un nom, puix que abans d’ésser anomenat res no existeix”; impossible de no pensar en l’evangeli de Joan. En cada nom d’aquests hi ressona la solitud del nom, però alhora hi apunta una escriptura possible, compartida, en aquest cas una escriptura joànica de noms amb tot de Joans, Joanots i Joanics, ara articulant-se entre ells, ara reposant els uns en els altres.

     

    L’habilitat de la parla o de l’escriptura per fer aparèixer i desaparèixer coses és fascinant. Tornem ara al tall de veu, amb l’entonació col·loquial amb què Brossa parla de l’escamoteig d’aquell de qui, amb un cert angelisme, només sent que el crida : “ Això va ser molt curiós. Vaig sentir Joan i no hi havia ningú”. I tornem a sentir, al fons, els focs de la nit de sant Joan. I compareixen, tot d’un plegat, la Laia i en Roger de CaboSanRoque que titulen la seva obra No em va fer Joan Brossa potser per això, perquè Brossa va sentir “Joan” i no hi havia ningú.

     

    Tenint en compte que Brossa enregistra aquests records de la guerra als anys vuitanta, les paraules sonen sembrades d’obra feta, de manera que és el poeta sencer que sentim, sense moure’ns ni un mil·límetre de la doble màgia i de la doble avantguarda. El retrat queda completat així.

     

    A continuació l’obra de CaboSanRoque desplega la facècia del fer sobre un muntanyam de materials. No cal dir que el fer no és només de qui el fa. Abans que de ningú, el fer és del fer. Ho constaten prou el munt de màquines d’escriure que escriuen soles en un vessant de serra. És extraordinària la sensació d’escriptura física, de feinada gràfica, pacient, distreta i escampada; amb molta mà de fer i mà d’amoixar el que ja està fet. La majoria de vegades, amoixar és remoure. Sentim aleshores l’esvalot dels materials en ser polsats, vibrats, percudits, pinsats, bufats; com una escriptura que fa muntanya de guixar-ho tot alhora, i la muntanya es fa immensa fins a un punt eixordador. I el punt es desplaça i desplega un relleu d’una sorprenent complexitat perquè tot hi avança poc o molt embosquit i sempre amb la sospita que, de la nostra posició estant, hi ha moltes coses més que no veiem, o que no sabem.

     

    Deu ser això que m’atreu de No em va fer Joan Brossa: la generació mecànica de fets, la figuració i prestidigitació de les figures entre elles. Vents, electrobaules, martells. Puc notar la meva mirada que hi toca, que gaudeix de perdre-s’hi, de no saber ben bé on es troba, si en una trinxera o en una festassa. També hi ha la imatge del desordre i l’acumulació de bens, i tantes d’altres coses i munts de coses . ¿El més impressionant per mi?: la muntanya que respira. La humanesa encomanada al món. Una muntanya de paper que s’infla i respira. Quan ho recordo no sé si no caldria inventar una paraula que digués tot això. ¿Potser joan?

     

    Una darrera constatació: qualsevol imatge traeix l’experiència sonora i física d’aquesta obra. No es pot fotografiar una cosa així. Les imatges la falsegen. Amb els castells de focs o les atraccions de fira passa el mateix.