Agenda

23/03/2024–28/04/2024. Petromasculinitats. Exposició col·lectiva. Sala Trinitaris. Vilafranca del Penedès.

12/04/2024. Les cadires de tàpies. Acció sonora. Fundació Tàpies. Barcelona.

07/06/2024–13/10/2024. Vint-i-dos forats per fer un rèquiem. Instal·lació. Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona.

10/06/2024–12/01/2025. Politonos, Suite para teléfonos de sobremesa. Instal·lació. Fundación Telefónica. Madrid.

30/10/2024–17/11/2024. El castor que lloraba. Teatre expandit. Teatro de la Compañía Nacional de Teatro Clásico. Madrid.

06/11/2024–10/11/2024. Dimonis. Teatre expandit. Shaubude. Berlin.

22/11/2024–24/11/2024. El castor que plorava. Teatre expandit. Festival Temporada Alta. Girona.

Biografia

Cabosanroque són Laia Torrents Carulla i Roger Aixut Sampietro. La seva feina es desenvolupa al voltant del so i les seves capacitats performatives. Les seves intervencions qüestionen l’espai d’exhibició i els formats; també qüestionen l’espectador a l’hora d’habitar aquest espai, físic, temporal i conceptual; sonor i visual. Els interessa l’artifici i la seva relació amb els humans.

 

Busquen tensions entre disciplines com la música, el teatre, les arts visuals i el so per obrir marges, espais en conflicte. La seva formació acadèmica (música, enginyeria industrial i arquitectura) els porta a utilitzar la tecnologia en totes les seves obres, entesa sempre com a eina, com a mitjà i no com a estètica, en un procés continu de recerca. Molt sovint col·laboren amb altres artistes, pensadors i escriptors.

 

Des de 2012 les seves obres s’exposen nacional i internacionalment. En els últims anys han estat a: CaixaFòrum + (Barcelona, 2023); Centre de Cultura Contemporània de (Barcelona, 2023); Cité de l’Architecture (París, 2021); Centre Georges Pompidou (París, 2020-2021); Center for Contemporary Arts of Glasgow (Glasgow, 2019); Casa Encendida (Madrid, 2018); Shaubude (Berlin, 2018); Fonoteca Nacional de México (Ciudad de México, 2012); Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona, 2023, 2016, 2008); Sonar Festival (Barcelona, 2018, 2015, 2014, 2010, 2008. Frankfurt, 2008. Santiago de Chile, 2015); Grec Festival de Barcelona (Barcelona, 2023, 2021, 2006); Festival Temporada Alta (Girona, 2022, 2019, 2016, 2012, 2009); La Filature Scène Nationale de Mulhouse (Mulhouse, 2019); Théatre Garonne, Scène européenne de Toulouse (Toulouse, 2024, 2020, 2019); Unidram Festival (Berlin, 2009).

 

Des de 2015 són artistes residents a la Fundació Lluís Coromina.

 

 

 

 

Foto: Inga Knölke

 

 

Obra destacada

2023. Site Un-specific, per CaixaFòrum +, plataforma online gratuïta de la Fundació “la Caixa”. Actualment en procés de producció. Artistes col·laboradors: Graciela Iturbide, Perejaume, el Niño de Elche, El conde de Torrefiel, Alberto Conejero i Isa Campo.

 

2015-2022. Trilogia. Teatre expandit. 

         2022. III Flors i Viatges. Temporada Alta (Girona, 2022), Naves del Español en Matadero (Madrid, 2023), Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (Barcelona, 2023), Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona, 2023), Théâtre Garonne Scnène Européenne de Toulouse (Toulouse, 2024). 

         2019. II Dimonis. Temporada Alta (Girona, 2019), Festival Vagamonde (La Filature-Mulhouse, 2020); Festival In-Extremis (Théâtre Garonne –Scène Nationale de Toulouse, 2020), Festival Grec (Barcelona, 2020), Festival de Otoño (Madrid, 2020), Mèdol: Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona (Tarragona, 2023), Museu d’Art Contemporani de Mataró (Mataró, 2023), el Centre Arts Santa Monica (Barcelona, 2021), CCCB (Barcelona, 2023). 

         2016. I No em va fer Brossa. Festival Temporada Alta (Girona, 2016); Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona, 2017-2018), Teatros del Canal (Madrid, 2017); Arts Santa Monica, (Barcelona, 2018); Schaubude (Berlin, 2018), Mima Festival (Mirepoix, 2018), El Tinglado Centre D’art, Tarragona (Tarragona, 2018); Centre Cultural El Casino (Manresa, 2018); Centre Cultural El Casino (Manresa, 2019), Can Manyé espai d’art i creació (Alella, 2019), Museu de Granollers, (Granollers, 2019), Teatre Principal de Palma (Palma de Mallorca, 2019); Centre d’Art contemporani La Sala (Vilanova i la Geltrú, 2019), Fundació Palau i Fabra (Caldes d’Estrach, 2019), Sala dels Trinitaris (Vilafranca del Penedès, 2019), Center for Contemporary Arts, (Glasgow, 2019), Museu Abelló (Mollet, 2019-2020); Centre Cultural El Born (Barcelona, 2020), Festival BAD Bilbao (Bilbao, 2020), Festival 10 Sentidos (Valencia, 2021), Festival Internacional de Artes de Calle (Valladolid, 2021), Iglesia de San Andrés (Cuenca, 2021), CCCB (Barcelona, 2023). 

 

2022. Petrotuning. Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona. Conjunt escultòric. Adquirit per la Col·lecció Nacional D’art de Catalunya. Adquirida per la col·lecció Nacional d’Art de Catalunya.

 

2021. Yanvalou. Instal·lació. Exposició col·lectiva Aerodream. Cité de l’Architecture de Paris. 

 

2020. Mise en scène d’un lieu. Instal·lació. Per RCR Arquitectes Centre Pompidou Paris (sala 22).

 

2019. Un nom. Instal·lació. Amb Perejaume. Palau de la música catalana. Barcelona.

 

2018. Sónar calling GJ273b. Peça sonora de 8 bits. Sónar celebra 25 anys amb un missatge a la intel·ligència extraterrestre. Cabosanroque és un dels 38 artistes internacionals seleccionats.

 

2018. RRR. Espai sonor. Amb Frederic Amat i La Veronal. L’Auditori Barcelona. (TA Girona, Teatre Lliure Barcelona).

 

2018. Ursonate Karaoke. Instal·lació. Casa Encendida. Madrid.

 

2017. Sound Mural. Concert escènic. CaixaFòrum, Barcelona.

 

2016. El Jardí de les Hespèrides. Instal·lació. CaixaFòrum, Barcelona. 

 

2016. Equilibris precaris. Exposció individual, Fundació Lluís Coromina, Banyoles.

 

2015. La cobla patafísica 2015-2001. Exposició individual. ASM, Barcelona. 

 

2012. Los árboles aullaron. Instal·lació. Fonoteca Nacional de México. Residència artística.

 

2011. Maquinofòbiapianolera. Concert escènic. Amb Carles Santos. Mercat de les Flors, (Barcelona, 2011); Festival Noves Tendències (Terrassa, 2011); Teatro de la Abadía (Madrid, 2011); Paranimf de la Universitat Jaume I, (Castelló, 2012); L’Auditori (Barcelona, 2012); Teatre Bartrina (Reus, 2012); Teatro Central (Sevilla, 2012); Auditori (Lleida, 2012); Teatro Zorrila, (Valladolid, 2012); Auditori (València, 2012); Festival d’Alacant (Alacant, 2012);; Teatre Àtrium, (Viladecans, 2012); Auditorio Municipal (Vigo, 2012); Festival de Música Contemporània ENSEMS (València, 2012); Teatro Cánovas (Málaga, 2012); Teatro Lara (Valladolid, 2012); Festival Pirineos Sur (Sallent de Gállego, 2012); Salisbury International Arts Festival (Salisbury, 2013); Centro Cultural de España en México (CDMX, 2013); Teatro Esperanza Iris (CDMX, 2013); Teatro Principal de Pachuca (Pachuca, 2013); Octubre Centre de Cultura Contemporània (València, 2013).

Col·laboracions

Perejaume (2023 Site Un-specific, 2019 Un nom, 2017 No em va fer Joan Brossa), Graciela Iturbide (2022 Site Un-specific), Rocío Molina (2022 Flors i Viatges, 2019 Dimonis, 2015 Impulso), Niño de Elche (2022 Site Un-Specific, 2019 Dimonis, El conde de torrefiel (2023 Site Un-Specific), RCR Architecs (2020 Mise en scène d’un lieu) Marcos Morau (2018 RRR), Frederic Amat (2018 RRR) , Carles Santos (2014-2012 Maquinofòbiapianolera), Pascal Comelade (2010-2014 Bel Canto Orquestra), Enric Casasses (2019 Dimonis), entre altres.

Publicacions

2022. Aerodream. Architecture, design et structures gonflables, 1950-2020. Catàleg de l’exposició col·lectiva. Fréderic Migayrou i Valentina Moimas, Editat per Centre Pompidou-Metz.

 

2020. RCR Arquitectes au Centre Pompidou. Article Mise en scène d’un lieu. Editat per l’ Institut Ramon Llull i el Centre Pompidou. 

 

2018. Arxius de poesia experimental. Perspectives de futur. Article. Editat per Universitat de Barcelona Edicions. 

 

2015. La cobla patafísica 2015-2001. Catàleg de l’exposició individual de cabosanroque. Editat per Arts Santa Mònica i Fabulatorio. 

 

2015. Figures del desdoblament. Titelles, Màquines i Fils. Catàleg de l’exposició col·lectiva. Jaume Reus, Anna Valls, Toni Rumbau. Ed. Comanegra.

 

2015. 12 Rounds. LP. Editat per Chesapik. Premio Altaveu.

 

2013. Maquinofòbiapianolera. Carles Santos i cabosanroque. Corre la Voz Editorial.

 

2012. Maquinofòbiapianolera. LP. Editat per K-Industria.

 

2010. Ball de pistons. LP. Autoeditat.

 

2007. Música a màquina. LP. Autoeditat.

 

2005. L’aparador. Catàleg de l’exposició L’Aparador. Editat per la Fundació Museu Abelló.

 

2005. França Xica. LP. Editat per G3G Records.

 

2003. CaboSanRoque. LP. Editat per G3G Records.

Docència

Professors d’instal·lacions al Màster d’Art Sonor de la UAB; Professors de grau a EINA (Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona); Professors convidats a l’Institut del teatre de Barcelona i a ENOA Community.

Beques i premis

2022. Beca per a la investigació i la innovació en l’àmbit de las Arts visuals. Per el projecte Viatges. De la realitat a la fantasia. Atorgada por el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 

 

2019. Beca per a la investigació i la innovació en l’àmbit de las Arts visuals. Per el projecte Dimonis. Atorgada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 

 

2016. Beca per a la investigació i la innovació en l’àmbit de las Arts visuals. Pel projecte No em va fer Joan Brossa. Atorgada por la Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 

 

2016. Premi Laus de Bronze. Catàleg de l’exposició La Cobla Patafísica 2015-2001.

 

2015. Premi Altaveu. 12 Rounds. Millor disc música Urbana .

 

2011. Beca Innovació en la cultura popular. Beca de investigació atorgada por la Fundació Jaume Casademont.

Contacte

Newsletter

Si vols estar al corrent de l’activitat de cabosanroque, subscriu-te al newsletter:


    Tancar
    Tancar

    Petrotuning (2021)

    Instal·lació

    Petrotuning

    Petrotuning indaga sobre l’Auto-Tune, un efecte digital que s’utilitza per modificar la tonalitat de la veu i que s’ha convertit en una de les principals senyes sonores del trap i altres subgèneres de la música urbana contemporània. Aquest efecte, del qual es deriva una forma de performativitat vocal radicalment nova, manté una insospitada relació amb el petroli.

     

    Andy Hildebrand va inventar l’Auto-Tune a finals de la dècada dels noranta, aplicant els coneixements que havia adquirit com a especialista en tècniques de prospecció geofísica per a la indústria petroquímica. Mitjançant l’ús d’explosius i micròfons subterranis, Hildebrand podia determinar la ubicació dels jaciments de petroli i el lloc exacte on calia perforar per procedir a l’extracció. Partint d’aquesta curiosa relació genealògica entre l’Auto-Tune i el petroli, la instal·lació Petrotuning examina la dimensió sonora i eroticosensual de la petromasculinitat.

     

    Tant l’automòbil com la motocicleta han participat tradicionalment d’un imaginari eminentment masculí en què el vehicle es converteix en un apèndix mecànic del cos del conductor. Els dipòsits de benzina i els tubs d’escapament que formen part de l’obra Petrotuning recorden les formes voluptuoses dels òrgans sexuals i, al seu torn, suggereixen el caràcter sagrat de les relíquies i les icones religioses. Aquesta ambigüitat formal i iconogràfica reforça la inquietant dimensió sonora d’aquesta instal·lació, inspirada tant pels codis de la música sacra com per la malenconia pròpia de certes músiques urbanes.

     

    A Petrotuning els ritmes del trap i el reggaeton s’enllacen provocativament amb la melodia de “O vos omnes”, escrita pel sacerdot i compositor del segle XVI Tomás Luís de Victoria. Cabosanroque proposen així una particular revisió contemporània del lament, un tipus de composició musical habitual en el repertori operístic i religiós que expresa el desconsol, la culpa o la tristesa. El resultat és un impossible oratori petro-trap que apel·la als dolors i les profundes contradiccions de la nostra societat petrodependent.

    Crèdits

    Comissariat: Arnau Horta
    Artistes: Cabosanroque, Andrés Hispano & Fèlix Pérez-Hita, Cara Daggett
    Produïda pel Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona i presentada entre el 22 d’octubre i el 9 de gener de 2022 al Bòlit_StNicolau Encarregada per Íngrid Guardiola.