Agenda

23/03/2024–28/04/2024. Petromasculinitats. Exposició col·lectiva. Sala Trinitaris. Vilafranca del Penedès.

12/04/2024. Les cadires de tàpies. Acció sonora. Fundació Tàpies. Barcelona.

07/06/2024–13/10/2024. Vint-i-dos forats per fer un rèquiem. Instal·lació. Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona.

10/06/2024–12/01/2025. Politonos, Suite para teléfonos de sobremesa. Instal·lació. Fundación Telefónica. Madrid.

30/10/2024–17/11/2024. El castor que lloraba. Teatre expandit. Teatro de la Compañía Nacional de Teatro Clásico. Madrid.

06/11/2024–10/11/2024. Dimonis. Teatre expandit. Shaubude. Berlin.

22/11/2024–24/11/2024. El castor que plorava. Teatre expandit. Festival Temporada Alta. Girona.

Biografia

Cabosanroque són Laia Torrents Carulla i Roger Aixut Sampietro. La seva feina es desenvolupa al voltant del so i les seves capacitats performatives. Les seves intervencions qüestionen l’espai d’exhibició i els formats; també qüestionen l’espectador a l’hora d’habitar aquest espai, físic, temporal i conceptual; sonor i visual. Els interessa l’artifici i la seva relació amb els humans.

 

Busquen tensions entre disciplines com la música, el teatre, les arts visuals i el so per obrir marges, espais en conflicte. La seva formació acadèmica (música, enginyeria industrial i arquitectura) els porta a utilitzar la tecnologia en totes les seves obres, entesa sempre com a eina, com a mitjà i no com a estètica, en un procés continu de recerca. Molt sovint col·laboren amb altres artistes, pensadors i escriptors.

 

Des de 2012 les seves obres s’exposen nacional i internacionalment. En els últims anys han estat a: CaixaFòrum + (Barcelona, 2023); Centre de Cultura Contemporània de (Barcelona, 2023); Cité de l’Architecture (París, 2021); Centre Georges Pompidou (París, 2020-2021); Center for Contemporary Arts of Glasgow (Glasgow, 2019); Casa Encendida (Madrid, 2018); Shaubude (Berlin, 2018); Fonoteca Nacional de México (Ciudad de México, 2012); Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona, 2023, 2016, 2008); Sonar Festival (Barcelona, 2018, 2015, 2014, 2010, 2008. Frankfurt, 2008. Santiago de Chile, 2015); Grec Festival de Barcelona (Barcelona, 2023, 2021, 2006); Festival Temporada Alta (Girona, 2022, 2019, 2016, 2012, 2009); La Filature Scène Nationale de Mulhouse (Mulhouse, 2019); Théatre Garonne, Scène européenne de Toulouse (Toulouse, 2024, 2020, 2019); Unidram Festival (Berlin, 2009).

 

Des de 2015 són artistes residents a la Fundació Lluís Coromina.

 

 

 

 

Foto: Inga Knölke

 

 

Obra destacada

2023. Site Un-specific, per CaixaFòrum +, plataforma online gratuïta de la Fundació “la Caixa”. Actualment en procés de producció. Artistes col·laboradors: Graciela Iturbide, Perejaume, el Niño de Elche, El conde de Torrefiel, Alberto Conejero i Isa Campo.

 

2015-2022. Trilogia. Teatre expandit. 

         2022. III Flors i Viatges. Temporada Alta (Girona, 2022), Naves del Español en Matadero (Madrid, 2023), Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (Barcelona, 2023), Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona, 2023), Théâtre Garonne Scnène Européenne de Toulouse (Toulouse, 2024). 

         2019. II Dimonis. Temporada Alta (Girona, 2019), Festival Vagamonde (La Filature-Mulhouse, 2020); Festival In-Extremis (Théâtre Garonne –Scène Nationale de Toulouse, 2020), Festival Grec (Barcelona, 2020), Festival de Otoño (Madrid, 2020), Mèdol: Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona (Tarragona, 2023), Museu d’Art Contemporani de Mataró (Mataró, 2023), el Centre Arts Santa Monica (Barcelona, 2021), CCCB (Barcelona, 2023). 

         2016. I No em va fer Brossa. Festival Temporada Alta (Girona, 2016); Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona, 2017-2018), Teatros del Canal (Madrid, 2017); Arts Santa Monica, (Barcelona, 2018); Schaubude (Berlin, 2018), Mima Festival (Mirepoix, 2018), El Tinglado Centre D’art, Tarragona (Tarragona, 2018); Centre Cultural El Casino (Manresa, 2018); Centre Cultural El Casino (Manresa, 2019), Can Manyé espai d’art i creació (Alella, 2019), Museu de Granollers, (Granollers, 2019), Teatre Principal de Palma (Palma de Mallorca, 2019); Centre d’Art contemporani La Sala (Vilanova i la Geltrú, 2019), Fundació Palau i Fabra (Caldes d’Estrach, 2019), Sala dels Trinitaris (Vilafranca del Penedès, 2019), Center for Contemporary Arts, (Glasgow, 2019), Museu Abelló (Mollet, 2019-2020); Centre Cultural El Born (Barcelona, 2020), Festival BAD Bilbao (Bilbao, 2020), Festival 10 Sentidos (Valencia, 2021), Festival Internacional de Artes de Calle (Valladolid, 2021), Iglesia de San Andrés (Cuenca, 2021), CCCB (Barcelona, 2023). 

 

2022. Petrotuning. Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona. Conjunt escultòric. Adquirit per la Col·lecció Nacional D’art de Catalunya. Adquirida per la col·lecció Nacional d’Art de Catalunya.

 

2021. Yanvalou. Instal·lació. Exposició col·lectiva Aerodream. Cité de l’Architecture de Paris. 

 

2020. Mise en scène d’un lieu. Instal·lació. Per RCR Arquitectes Centre Pompidou Paris (sala 22).

 

2019. Un nom. Instal·lació. Amb Perejaume. Palau de la música catalana. Barcelona.

 

2018. Sónar calling GJ273b. Peça sonora de 8 bits. Sónar celebra 25 anys amb un missatge a la intel·ligència extraterrestre. Cabosanroque és un dels 38 artistes internacionals seleccionats.

 

2018. RRR. Espai sonor. Amb Frederic Amat i La Veronal. L’Auditori Barcelona. (TA Girona, Teatre Lliure Barcelona).

 

2018. Ursonate Karaoke. Instal·lació. Casa Encendida. Madrid.

 

2017. Sound Mural. Concert escènic. CaixaFòrum, Barcelona.

 

2016. El Jardí de les Hespèrides. Instal·lació. CaixaFòrum, Barcelona. 

 

2016. Equilibris precaris. Exposció individual, Fundació Lluís Coromina, Banyoles.

 

2015. La cobla patafísica 2015-2001. Exposició individual. ASM, Barcelona. 

 

2012. Los árboles aullaron. Instal·lació. Fonoteca Nacional de México. Residència artística.

 

2011. Maquinofòbiapianolera. Concert escènic. Amb Carles Santos. Mercat de les Flors, (Barcelona, 2011); Festival Noves Tendències (Terrassa, 2011); Teatro de la Abadía (Madrid, 2011); Paranimf de la Universitat Jaume I, (Castelló, 2012); L’Auditori (Barcelona, 2012); Teatre Bartrina (Reus, 2012); Teatro Central (Sevilla, 2012); Auditori (Lleida, 2012); Teatro Zorrila, (Valladolid, 2012); Auditori (València, 2012); Festival d’Alacant (Alacant, 2012);; Teatre Àtrium, (Viladecans, 2012); Auditorio Municipal (Vigo, 2012); Festival de Música Contemporània ENSEMS (València, 2012); Teatro Cánovas (Málaga, 2012); Teatro Lara (Valladolid, 2012); Festival Pirineos Sur (Sallent de Gállego, 2012); Salisbury International Arts Festival (Salisbury, 2013); Centro Cultural de España en México (CDMX, 2013); Teatro Esperanza Iris (CDMX, 2013); Teatro Principal de Pachuca (Pachuca, 2013); Octubre Centre de Cultura Contemporània (València, 2013).

Col·laboracions

Perejaume (2023 Site Un-specific, 2019 Un nom, 2017 No em va fer Joan Brossa), Graciela Iturbide (2022 Site Un-specific), Rocío Molina (2022 Flors i Viatges, 2019 Dimonis, 2015 Impulso), Niño de Elche (2022 Site Un-Specific, 2019 Dimonis, El conde de torrefiel (2023 Site Un-Specific), RCR Architecs (2020 Mise en scène d’un lieu) Marcos Morau (2018 RRR), Frederic Amat (2018 RRR) , Carles Santos (2014-2012 Maquinofòbiapianolera), Pascal Comelade (2010-2014 Bel Canto Orquestra), Enric Casasses (2019 Dimonis), entre altres.

Publicacions

2022. Aerodream. Architecture, design et structures gonflables, 1950-2020. Catàleg de l’exposició col·lectiva. Fréderic Migayrou i Valentina Moimas, Editat per Centre Pompidou-Metz.

 

2020. RCR Arquitectes au Centre Pompidou. Article Mise en scène d’un lieu. Editat per l’ Institut Ramon Llull i el Centre Pompidou. 

 

2018. Arxius de poesia experimental. Perspectives de futur. Article. Editat per Universitat de Barcelona Edicions. 

 

2015. La cobla patafísica 2015-2001. Catàleg de l’exposició individual de cabosanroque. Editat per Arts Santa Mònica i Fabulatorio. 

 

2015. Figures del desdoblament. Titelles, Màquines i Fils. Catàleg de l’exposició col·lectiva. Jaume Reus, Anna Valls, Toni Rumbau. Ed. Comanegra.

 

2015. 12 Rounds. LP. Editat per Chesapik. Premio Altaveu.

 

2013. Maquinofòbiapianolera. Carles Santos i cabosanroque. Corre la Voz Editorial.

 

2012. Maquinofòbiapianolera. LP. Editat per K-Industria.

 

2010. Ball de pistons. LP. Autoeditat.

 

2007. Música a màquina. LP. Autoeditat.

 

2005. L’aparador. Catàleg de l’exposició L’Aparador. Editat per la Fundació Museu Abelló.

 

2005. França Xica. LP. Editat per G3G Records.

 

2003. CaboSanRoque. LP. Editat per G3G Records.

Docència

Professors d’instal·lacions al Màster d’Art Sonor de la UAB; Professors de grau a EINA (Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona); Professors convidats a l’Institut del teatre de Barcelona i a ENOA Community.

Beques i premis

2022. Beca per a la investigació i la innovació en l’àmbit de las Arts visuals. Per el projecte Viatges. De la realitat a la fantasia. Atorgada por el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 

 

2019. Beca per a la investigació i la innovació en l’àmbit de las Arts visuals. Per el projecte Dimonis. Atorgada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 

 

2016. Beca per a la investigació i la innovació en l’àmbit de las Arts visuals. Pel projecte No em va fer Joan Brossa. Atorgada por la Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 

 

2016. Premi Laus de Bronze. Catàleg de l’exposició La Cobla Patafísica 2015-2001.

 

2015. Premi Altaveu. 12 Rounds. Millor disc música Urbana .

 

2011. Beca Innovació en la cultura popular. Beca de investigació atorgada por la Fundació Jaume Casademont.

Contacte

Newsletter

Si vols estar al corrent de l’activitat de cabosanroque, subscriu-te al newsletter:


    Tancar
    Ca Es En
    Tancar

    Sous les violons, la plage (2018)

    Instal·lació interactiva

    Sous les violons la plage

    Caldrà arrasar el quartet de corda, a pedrades. Sona el Quartet de corda No. 66 en Sol major, Opus 77, de Haydn. Si més no, així era fa una estona. Cada impacte sobre els violins, la viola o el violoncel suposa una modificació mínima, aleatòria, de l’harmonia, el ritme o el timbre d’aquella veu, i amb cada encert ens allunyem una mica més de l’obra original. A cada atemptat contra l’instrument, correspon una agressió contra la forma musical: veure la destrucció dels instruments i escoltar la descomposició del quartet de Haydn esperant que, en algun moment, n’acabi sorgint alguna platja.

     

    Un dels eslògans més coneguts del maig del 1968 a París, va ser “Sous les pavés, la plage!” (Sota les llambordes, la platja!). La frase feia al·lusió a la sorra que va aparèixer sota les llambordes del paviment quan els estudiants van muntar les barricades als carrers. La platja, espai de llibertat, tou i sense forma concreta, contraposada a la traça rectilínia dels carrers i el trànsit de direcció regulada. Tot i que finalment, ni la platja ni l’impossible van aparèixer, en aquells dies es van llançar llambordes contra totes les institucions, normes i jerarquies, amb la convicció de que la força col·lectiva podria destruir l’ordre establert.

     

    La instal·lació vol jugar amb aquest sentit positiu de la destrucció i la seva capacitat de provocar esperança, tot i la incertesa del resultat final. La destrucció com a forma de progrés i creació col·lectiva.

     

    El quartet de corda, paradigma de la forma musical del classicisme (moment històric canònic i regulador per excel·lència), és un entramat rígid de normes formals i relacions restrictives entre les quatre veus. L’alteració d’una sola nota suposa portar la forma cap a llocs prohibits normativament.

    Crèdits

    Producció: Festival Panoràmic de Granollers i la Fundació Lluís Coromina
    Presentació: Roca Humbert Fàbrica de Creació, Granollers (27/09/2018)